PRESENTACIÓ

Com a usuària d'autocaravana  la meva història es remunta als meus anys de petita amb els meus pares. Primer amb caravana, més tard amb una Wolsvagen Wetsfalia i últimament amb una Globescar-Globescout.

Els hotels són cada vegada més cars, i amb aquest mitjà el menjar, el conèixer nous indrets amb total llibertat, en espais lliures, és molt agradable i avantatjós. La majoria de les persones compren l'autocaravana no només per sortir els 15 o 30 dies de vacances, sinó també per  fer excursions de caps de setmana per beneficiar-se d’aquesta llibertat.

Afortunadament hi ha tantes formes de viatjar.., però, en la meva opinió, un viatge és, sobretot, algú al qui li agrada molt, però que a més ho fa amb una predisposició i sensibilitat característiques deixant de banda la clàssica i polèmica divisió que es fa entre viatger i turista, el que realment compta és l'actitud personal de cadascú vers els llocs que es volen visitar i aquest mitjà ens ho pot aportar. 

Això m’ha permès entendre molt millor els costums dels països visitats, apreciar les seves diferències respecte de les nostres i extreure'n els aspectes positius. En mi, aquesta curiositat inclou la cultura local, la gastronomia, etc. i fins i tot aprendre unes quantes paraules de la llengua parlada en la zona. Anar pels carrers, conèixer la gent es la meva passió al fer un viatge. Sempre que vaig  a una ciutat nova, sens dubte lo que més plaer em dona, tant, igual o més que conèixer els grans monuments que ens ha deixat la humanitat, es conèixer la gent, el comportament de la gent, a qualsevol lloc. Un lloc magnific són les places on la gent hi va a seure, sommiar,parlar, cantar, comerciar o simplement passar el temps. La vida dels pobles es un altre monument . Es per això que els pobles m’atreuen encara avui dia.

Quan penses on anar, quan busques informació dels llocs on aniràs, la nit abans de marxar, quan agafes l’autocaravana, quan arribes al país de destí, durant el recorregut, quan el completes, quan el recordes a casa, quan veus les fotos... el viatge no acaba mai. La pròpia experiència em diu que viatjar per lliure no és més perillós que fer-ho organitzat. Evidentment sempre cal prendre una sèrie de precaucions, evitar les situacions perilloses o de risc sempre que ens sigui possible. A partir d'aquí ja depèn del nivell de sort o del destí de cadascú. Però, això sí, al viatjar per lliure s'ha d'estar disposat a patir possibles incomoditats, trobar-se davant situacions compromeses que cal resoldre de forma autònoma, i a acceptar l'imprevist com un company més del viatge.

Les meves companyes de viatge:

CALIPSA I

CALIPSA II

CALIPSA III

Video del Saló de l'Autocaravàning: