AGOST 2005 / LA BRETANYA I ELS CASTELLS DEL LOIRA

LA BRETANYA

Ver AGOST 2005 / LA BRETANYA I ELS CASTELLS DEL LOIRA en un mapa más grande

Les carreteres són bones a la Bretanya, no hi ha autopistes, són tot autovies que comuniquen molt bé les ciutats, i les carreteres locals són boniques i ben senyalitzades. A més els francesos respecten molt les senyals de velocitat, hi ha bastants radars però sempre senyalitzats. És imprescindible portar impermeable, també a l'estiu, perque el temps és  variable, és més còmode que un paraigües, et permet seguir visitant els pobles i els pots guardar a la bossa.

Sapigueu que a França posar-te aigua en qualsevol bar o restaurant és gratis, però s'ha de saber demanar, és aigua de l'aixeta però fresca, veureu que la majoria de taules en tenen, cal dir "de leau" =  us diran que Evian o Vittel i heu de dir que no, que de la "maison" = de la casa.

El menjar típic són les "galettes" i els "creps", la majoria dels restaurants són l'únic que ofereixen en les seves cartes i són barates. Les "galettes" són com els creps però de blat negre i amb ingredients salats i normalment amb ou. També abunden els restaurants de marisc, unes cassoles amb musclos acompanyats de patates fregides = "moules + frites"

Mont Sant Michel, Fantàstica imatge!! just al arribar començaven a veure's autobussos i cotxes. El dia es va aixecar una mica ennuvolut però  més tard va sortir el sol. L'aparcament costava 4 euros. Val la pena visitar l'abadia i sobretot les vistes des d'allà. Nosaltres vam fer visita per lliure però cal visites guiades a hores  assenyalades per la marea. També pots llogar una audioguia que en punts concrets et va fent les explicacions pertinents. Vam estar-hi unes 4 hores. Ens decidim a fer una volta pels voltants, tot rodejant el mont aprofitant que la marea es baixa.

Agafem l'autocaravana i a través de la finestra ens embadalim amb una imatge que ens fa posar els pels de punta, mica en mica es va fent fosc, i es van encenent els llums il.luminant màgicament la muntanya.

MONT SANT MICHEL

 Sortim camí cap a Cancale, famós per les seves ostres encara que nosaltres. Seguim la costa fins a Saint-Malo visitem la zona intramurs (ciutadella) que és el casc antic ple de carrers de vianants amb molts comerços i restaurants, després passegem per dalt de les muralles per veure tota la ciutat i la costa. Un altre dia ens dirigim a visitar el Fort, La Latte i Cap Frehel des d'on vam fer boniques fotos dels seus preciosos paissatges, dels penyasegats i camps plens de flors. S'ha de pagar entrada per accedir als seus recintes. 

Posem rumb cap a Briec, a la costa de Granit Rosa, passant primer per Perros-Guirec que és un poble turístic amb dos boniques platges i des d'on surten les rutes per veure les formacions de granit i el far. Aquesta costa és un espai natural protegit d'una bellesa excepcional. Ens va captivar per les formes de les roques esculpides per l'oceà, pel far de Ploumanac'h, les petites cales, les illes... que criden l'atenció per semblar de cartró pedra i constrasten amb el blau del mar. 

Arrivant a Rennes decidim quedar-nos-hi un parell de dies. Dos barris molt diferents: el barri siutat al nord del riu hi concentre l'activitat nocturna i cultural de la ciutat, mentre que al sud s'estenen els moderns barris residencials. Visitem l'Ajuntament, contruït estil Lluís XV. A l'interior destaquen una impressionant escala i uns bons tapissos. Resulta especialment bonica la Gran Chambre du Parlament, es pot visitar sense més, sols cal preguntar al conserge. Ens passejem pels carrers mediavals que s'agrupen al voltant de la catedral.

SAINT-MALO

Des de Rennes direcció al bonic bosc de Paimpont, que segons la llegenda era el bosc de Brocéliande, domicili de la fada Morgana i del rei Artur. Ens va decebre, va ser més bonica la carretera que et porta fins allà que el lloc. Seguim fins Josselin, un bonic poble que conserva cases dels segles XVI i XVII però que és conegut sobretot pel seu castell, contruït en una roca que hi ha sobre el canal. 

Seguim direcció Lizier, petit poble en festes, que ens ho va recomanar la noia de l'Oficina de Turisme de Josselin, on gaudim de l'ambient de festa i desgustem creps i sidra artesanal? penso que si.

Arribem a Quimper a la comarca de Finistère, vam fer turisme pel camí. Parem en el bonic, florit i pintoresc poble de Pont-Aven on gaudim amb els seus molts comerçps, sobretot de rebosteria bretona, en totes les pasteleries s'hi podia degustar quantitats de pastissos! Visitem els seus carrers peatonals. El pitjor d'aquestes ciutats i en general de França a menys que sigui costa, és que els comerços tanquen a les 19 pm i després no tens més que fer que sopar o aprofitar per descansar a la "Calipsa". 

Destinació Concarneau. Ens sorpren la seva ciutadella amb carrers empedrats, un grup de música celta a l'entrada, molta gent i un mercat de brocanters. Aquí vam fer la majoria de les nostres compres de productes típics (galetes, sardines i alguna que altra sidra bretona).

Dormim com troncs tota la nit, al dia següent, després de prendre un nodrit esmorzar a la francesa partim cap a Locronan. Estacionem l'autocaravana a les afores del poble. El primer que vam veure va ser un llarga avinguda empedrada d'uns 400 metres de distància la qual vam recórrer ansiosament, mentre ens acostem al centre, les casetes i petits negocis d'artesania del voltant es feien més i més atractius. Locronan és un dels pobles més bonics de la Bretanya Francesa, està ubicat a la part alta d'un turó. El gran atractiu d'aquest poble és passejar tranquil i relaxadament per la seva plaça i els seus carrerons, observar cada detall de l'arquitectura és tot un plaer. La seva història data del segle V quan els celtes arriben a aquest lloc a la recerca de noves terres, segles més tard van arribar-hi grups de missioners a cristianitzar-lo. L'actractiu més imponent d'aquest poble és la plaça principal on trobem l'església de Saint Ronan, edificada en forma de catedral pels ducs de Bretanya. Tot un bell conjunt arquitectònic. Les antigues cases i carrers han servit de marc a moltes pel.lícules i curtmetratges francesos i estrangers, destacant TESS, protagonitzada per Nastassja Kinski i dirigida pel notable i polèmic Roman Polanski.

Visitem el poble mariner de Roscoff, amb mercat, d'allà surten els ferris cap Anglaterra. Després direcció St. Pol de León on nosaltres no vam veure gran cosa. Anne d'Auray es un petit poble molt tranquil amb el seu santuari i molt poca gent, cosa que ens encanta. Creiem que essent un lloc de peregrinació estaria més concorregut. Després cap a Carnac, famós pels seus alineament de menhirs que es poden veure des de la carretera. Ens hi parem. Visitem el centre del poble però ens indiquen que la zona turística es Carnac Platja, i era cert, allò era un formiguer de turistes ple de bars, restaurants, botigues, gelateries, molt ambient nocturn, una cosa que fins ara no haviem vist en altres pobles, s'assemblava més a la costa mediterrània doncs tenia una extensa platja. 

COSTA DE LA BRETAÑA FRANCESA

Destinació Vannes on s'entra el nucli antic a través de la porta medieval molt aprop del port. Explorem uns carrers molt atractius, qüasi totes les cases amb "colombage" (entramats de fusta), el que la converteix en un poble molt bonic. Les cases son del segle 16 i fou un plaer explorar-les perqué sempre torbaves alguna cosa nova a la volta de cada cantonada. Fem una volta per veure els edificis de l'Hotel de Ville i un impressionant College davant mateix de l'ajuntament. La catedral és una interessant barreja d'estils arquitectònics. La ciutat està ammurallada i fabulosos són els jardins que l'envolten. Com que feia un dia esplèndid varem menjar al port, varem recórrer el seu passeig refrescant-nos amb una gran copa de gelat. 

Ens aixequem i visitem Auray. Ens va agradar el casc antic, la seva plaça de mercat i tanquil.lament a migdia prenem camí de tornada parant a menjar en un àrea de servei i passant la tarda a La Rochelle, on vam estar-hi tres hores perque valia la pena passejar per tots els seus carrers i el port. 

Arribem ja a Barcelona, espero que us hagi agradat i us serveixi una mica de guia a futurs viatgers.

CASTELLS DEL LOIRA

Qui no somia amb les anhelades vacances d'Estiu? Amb tenir temps lliure per poder gaudir al màxim de llunyans destinacions, d'aventures que ens facin oblidar les presses del dia a dia i deixar-nos portar pel simple fet de passar uns dies sense responsabilitats, per gaudir de vivències i de moments diferents que posicionen a aquesta època com una de les més desitjades de l'any.

Obrim el mapa i començar a assenyalar llocs que volíem visitar feia temps però que mai havíem tingut 100% clars per visitar-los en un únic viatge la Vall del Loira, lògicament volíem veure els seus famosos i arxiu de coneguts castells, o almenys els que més ens cridaven l'atenció, així com la concentració més elevada d'habitatges troglodites d'Europa, ja que durant segles es van excavar cavernes als penya-segats, visibles de vegades només pel fum de les xemeneies enmig del no-res. Entre Saumur i Montsoreau a banda i banda de la Loire trobem poblacions senceres tallades en la dúctil pedra calcària de toba.

Iniciem el nostre viatge en direcció a la Jonquera, tot per autopista. En els nostres rostres es dibuixaven les ànsies per començar la nostra aventura i gaudir de les nostres vacances. Com sol pasar el primer dia de viatge es va resumir en avorrides autopistes franceses i quilòmetres i quilòmetres passats per aigua.

L’endemà els núvols havien desaparegut del tot i un sol radiant brillava davant dels nostres ulls mentre conduíem tranquil · lament gaudint amb tot el que vèiem al nostre pas. La nostra primera parada va ser el Castell de Chanonceau, conegut com el Castell de les Dames, ja que li deu el seu nom a les dones que hi han habitat. Va ser construït el 1513 per Catherine Briçonnet i restaurat posteriorment per Diana de Poitiers i Catalina de Medicis. Aquesta construït a la vora del riu Cher, les aigües reflecteixen la bellesa única de la seva arquitectura renaixentista. Aparquem la AC al pàrquing del castell i després de pagar l'entrada, 8 € crec, ens vam quedar al · lucinats del paisatge que està davant dels nostres ulls. Un camí d'uns 15 metres d'ample o potser 20, per 400 o 500 mts de llarg i al final podem observar el castell al fons. A banda i banda del camí, un bosc de pollancres altíssims i un silenci ensordidor, ens dóna la sensació d'estar realitzant un viatge al passat. Conforme es va acabant el camí, el castell va apareixent amb tota la seva esplendorosa silueta. En diuen el "castell de les dones" i els fonaments van ser construïts dins del riu. Anem visitant les diferents estances, és un viatge en el temps, la història t'envolta.

CASTELL DE CHANONCEAU

Acabem la visita i ens dirigim a Amboise . Pel camí veiem un altre castell però no recordo quin era. Arribem a Blois i en un pàrquing cèntric situat al costat del riu vam aparcar l'AC per passar la nit. L’endemà anan cal  al castell Royal de Blois, entrem en un forn i comprem croissants. Amboise  va acabar sent un bàlsam reparador que aconseguí canviar els nostres dubtes sobre la zona. Tant ens va sorprendre al passar per ella que vam decidir aturar-nos immediatament per visitar-la. Amboise és un dels pobles més medievals que ens enlluerne des del principi. En molts aspectes ens va recordar moltíssim a Avinyó, una ciutat que ja havíem visitat en una anterior ruta i que ens havia encantat.

El que més cridava l'atenció era el seu preciós castell, un edifici situat en un turó des del qual s'albirava tota la ciutat. El Castell és visitat anualment per milers de turistes atrets, a més de per la seva preciosa arquitectura, perquè hi ha les restes de Leonardo da Vinci. L'humanista del Renaixement va viure els últims tres anys de la seva vida a la ciutat durant el regnat de Francesc I, a la mansió Clos-Lucé.

A la capçalera del llit on va morir Leonardo es troba el retrat de la Madonna Elisa Gherardini, la dona del marquès de Giocondo. A més tant al soterrani com al jardí es conserven dibuixos i maquetes de màquines d'algunes peces d'enginyeria que va imaginar Leonardo. La història explica que va ser enterrat a l'església de Saint-Florentin, lloc sobre el qual es troba actualment el castell.

Començava  el  capvespre quan ens aproximem a la població, de manera que les vistes del castell des del riu eren una autèntica meravella. Després, ens dirigim al centre de la població. Amboise és un lloc tranquil, molt pintoresc, on un va a amarar-se de la història, l'art i la cultura francesa de l'Edat Mitjana i del Renaixement.

Després de deambular amunt i avall ens dirigim cap al lloc zona del càmping destinada exclusivament a autocaravanes.

El nostre tercer dia de viatge va tornar a despertar molt ennuvolat. De moment semblava que el temps ens havia donat una treva d'un dia, però almenys no plovia. Vam posar rumb al castell de Chambord, un dels plats forts de la nostra estada al Loira. Iniciem ràpidament la marxa.

CASTELL DE CHAMBORD

No vam trigar gaire a arribar-hi. L'accés al castell és realment increïble ja que es troba envoltat d'un immens parc ubicat a l'interior de la seva muralla, de 31 quilòmetres de longitud. Algunes parts del parc poden ser visitades pel públic en general però altres es troben tancades per preservar la fauna original de la zona. Aquest és el parc emmurallat més gran de tot Europa.

Un cop arribem als voltants del castell ens dirigim al gran aparcament que hi havia al lloc, molt ben organitzat, amb una zona independent per a caravanes i autocaravanes. El cel totalment gris i encapotat ens obria les portes d’aquell magnific Castell. Continuem amb la visita, la construcció es va dur a terme entre 1519 i 1544 per François I, qui va triar construir el castell al mig del bosc perquè així el rei i la seva cort poguessin sortir de cacera. Curiosament, i com passa sovint amb les grans obres, el seu creador no va viure prou per veure-ho completament acabat. En total, es va requerir d'uns 1800 treballadors per construir aquest meravellós edifici que compta amb 440 habitacions, 365 xemeneies, 365 finestres i 63 escales (una d'elles bastant famosa per ser dissenyada per Leonardo da Vinci). El castell es troba en un terreny d'uns 5.000 acres envoltat per una muralla de 32 quilòmetres de longitud.

El Castell de Chambord, igual que molts altres castells a França, alberga moltes obres d'art. Diverses peces de gran valor artístic poden trobar a les parets del castell. És important recalcar que la naturalesa artística del castell no es limitava únicament a la pintura, la música i el teatre també formava part del castell. De fet, Molière va presentar per primera vegada a Chambord els seus treballs immortals "Monsieur de Pourceaugnac" i "Le bourgeois Gentilhomme". També varem gaudir de l'exterior del Castell, les seves espectaculars vistes i dels més que sorprenents jardins. Una vegada finalitzat el passeig, ens allunyem de Chambord.

Després de dinar vam decidir visitar un dels castells més especials dels que hem visitat, el petit i encantador Azay-le-Rideau, que ens va acollir amb un gran ventall de brillants colors i ens va embolicar en murmuris que van fer que ens sentíssim totalment reconfortats. Realment és increïble com pot canviar el fet que de sobte uns potents raigs de sol apareguin regalant-nos la seva càlida màgia, s'introdueixin per tots els porus de la nostra pell i ens abracin amb la seva reconfortant calor, i que només aquest petit detall ens pugui treure d'un estat malenconiós i transformar el nostre ànim. Es en les aigües del Indre on s'aixeca la majestuosa silueta del castell de Azay-Le-Rideau, esplèndida mansió campestre construïda entre 1518 i 1529.

L'edifici és una clara mostra de la simbiosi estilística que es manifesta a Europa al llarg dels primers anys del segle XVI. El Renaixement a França es va obrint pas lentament però les referències gòtiques encara persisteixen. Les llumeneres o lucarnas i les altes techumbres encara aporten un aspecte medieval a l'edificació, encara que l'aire de fortificació desapareix. Les façanes presenten els seus elements articulats de manera simétrica, el que és una clara mostra de les influències renaixentistes procedents d'Itàlia.

La planta del castell té forma de ela, havent-se afegit torres circulars a les cantonades. Aquestes torres estilitzen l'edifici i incorporen la figura circular a la planta. L'elevat sostre es cobreix de pissarra, contrastant la seva tonalitat fosca amb les clares pedres de les façanes. Les finestres que s'obren en els dos pisos estan emmarcades per pilastres jòniques, una aportació clarament renaixentista igual que les motllures paral · leles que envolten l'edifici.

No sé quantes fotografies vam fer d'aquesta preciositat, però es respirava un ambient tan càlid que ens haguéssim tirat allà tot el dia. L'entrada al castell van ser 8,50 € / persona Desprès cap a Villandry per visitar el castell, famós pels seus jardins. Arribem a un pàrquing de AC costat del poble i al castell sobre les 10:30 h. La mare ànec i una fila de aneguets darrere seu es passejaven al costat de nosaltres, al costat del pàrquing una oficina d'informació i turisme i molt a prop i sense pèrdua l'entrada al castell. A taquilla tens dues opcions, castell + jardins o només jardins, el nostre objectiu eren els jardins i després visitar només puc descriure en dues paraules ... im-pressionants. El castell d'una elegància senzilla és del Renaixement tardà. És famós pels seus magnífics jardins, restaurats des que la família espanyola Carvallo el va adquirir el 1906. A partir de plànols del segle XVI, experts jardiners combinen flors i plantes seguint dissenys geomètrics, es cultiven i trasplanten unes 60.000 hortalisses i 45.000 plantes a l'any per mantenir l'hort i jardí floral. El jardí presenta tres nivells, en el superior un jardí aquàtic flanquejat per til · lers centenaris, al costat del castell un jardí de flors i en el nivell inferior, l'hort ornamental més gran del món. Després d'una visita de gairebé 3h vam tornar a l'AC i en el curt trajecte voilà, una boulangerie on ens aprovisionem de pa. 

CASTELL DE VILLANDRY

Seguint les instruccions del navegador arribem al castell de Fontenay a què fotografiem des de l'exterior ja que té tota la pinta de ser d'un particular que l'ha adquirit per al seu ús i gaudi i viure tan tranquil. Arribem a la ciutat de Langeais on aparquem molt a prop del castell. Esmorzem veient apuntar les seves torres sobre les cases que teníem al nostre voltant. Una altra vegada, plànol en mà, passegem fins al castell i per la localitat. El castell és d'origen medieval, encara que reconstruït al segle XV, conserva l'aspecte de fortalesa amb el seu pont llevadís. Aquí es va celebrar les noces de Carlos VIII i Ana de Bretagne. Les seves immenses sales estan totalment moblades.

Després de sortir d'aquesta joieta volíem acabar el dia d'una manera una mica especial, i va ser al Castell de USEE, en Rigny USEE (anomenat el Castell de Bella Dorment).

Hi havia una vegada Charles Perrault que es va inspirar en aquest preciós castell per escriure un dels contes més bonics i romàntics que mai s'han escrit "La Bella Dorment" . En la vall del Loira, el castell de Ussé s'ha sabut envoltar de una mitologia que va de la història d'un valent i sagnant víking fins la dolça història de la Bella Dorment del Bosc.

Cap al 1004, el primer propietari del castell, el temible víking Guldin I de Saumur, conegut també com el diable de Saumur, va descobrir les terres d’ Ussé i es va apoderar d'elles. El castell canvià diverses vegades de propietaris fins al s. XVII, moment en què va ser restaurat i va adoptar l'aspecte actual. El Castell de Ussé s'alça sobre la vall del Indre i del Loira, des de les terrasses i jardins a la francesa dissenyats per Le Notre, l'arquitecte dels jardins de Versalles. Actualment, el castell és una residència privada que pertany als descendents del Comte de Blacas. Es pot observar el seu mobiliari renaixentista, les seves exposicions de vestits d'època, i una magnífica col · lecció de tapissos flamencs i de quadres. En el camí de ronda es pot assistir a una de les reconstruccions de les passejades que se suposa, realitzava La Bella Dorment del Bosc, que segons la llegenda, es va despertar amb el petó del Príncep Blau en aquest castell i posats a somiar,  perquè no creure en una història tan romàntica com aquesta? I que realment un sol petó pugui treure a qualsevol d'un profund somni de cent anys ...

Cap a Chinon on arribem una mitja hora després. Aparquem a l'altra banda del riu Vienne i mentre creuàvem el pont, fotografiem la localitat presidida per l'ampli castell. Just en creuar el pont a la dreta, una estàtua del famós satíric François de Rabelais. Plànol en mà, vam recórrer la ciutat passant per la casa medieval "Maison Rouge" amb bigues esculpides a la façana, fins a arribar al cim on s'alça el castell (també es pot agafar un ascensor que puja fins a la part alta de la ciutat juntament al castell). Després de visitar part del seu interior vam tornar a endinsar-nos en la ciutat .
Passades les 15:30 h abandonem Chinon i mitja hora després arribem al Castell de Rivau en Lémeré, edifici medieval amb aspecte de fortalesa que posseeix uns jardins declarats d'interès turístic. Després de les fotos de rigor vam abandonar el recinte i seguim les indicacions de "chateau" fins a arribar al castell de Lémeré. 

CASTELL DE SACHÉ

Continuem fins Saché on arribem al castell, actualment casa / museu de Balzac. Els admiradors de l'obra d'Honoré de Balzac fan peregrinacions al Château de Saché. La senzilla però confortable mansió, construïda als segles XVI i XVIII, va ser un lloc de treball tranquil i una font d'inspiració per a moltes de les novel · les més conegudes d'aquest famós escriptor del segle XIX.
Per pernoctar vam anar al càmping "Le Sabot" a Azay li Rideau . El càmping està en ple poble i just al costat del castell per on vam estar aquella tarda fent una agradable passejada.

Després de la visita vam posar rumb cap a la que seria la primera parada del dia següent "Els Pobles Trogloditas" i així com en un conte vam arribar fins al lloc de pernocta que trobem al centre d'un dels pobles Trogloditas més bonics de la zona, Turquan.

Allà arribem cansats d'un dia dur i intens emocionalment i vam descobrir que l'àrea per AC estava completa, però un senyor molt amable ens comentà que hi havia diversos pàrquings més amunt i ens podien servir perfectament per passar la nit. Després de buidar grises i carregar aigua, i acompanyats d'algunes altres AC s vam decidir passar-hi la nit. El capvespre estava en ple apogeu i una infinitat de colors ens cridaven a gaudir del paisatge i unir-nos a aquell espectacle, una invitació que no vam poder declinar. Deixem l’autocaravana aparcada i ens vam anar a fer una passejada i ser els protagonistes d'un altre conte, aquest cop entre Trogl Pasejant ens va venir una olor que gairebé anàvem enlaire, rememorant un altre conte el de Hansel i Gretel, i els seus exquisits xocolates. En aquesta ocasió el magnífic aroma sortia d'un peculiar restaurant excavat a la roca, que tenia un extractor de fums que havia de ser màgic, perquè d'ell sortia una aroma tan exquisit que la boca se'ns fa aigua.

Deambulem pels seus carrers, simplement pel plaer de gaudir d'una atmosfera de somni, fins que gairebé ens quedem sense llum. Més tard vam tornar a l'auto per descansar el cos, però sobretot per aclarir els nostres caps i apaivagar les nostres ànimes ...

L’endemà sense presses. Ens quedaven moltes aventures per viure. Vam posar rumb cap Turquan ja que la nit anterior només havíem pogut gaudir dels voltants on estàvem aparcats, i vam poder constatar que gran part del poble està excavat a la roca, oferint-nos un espectacle únic.

Continuem el nostre camí a la vora del Loira, fins que arribem a la preciosa Saumur, una de les poblacions més boniques de la Vall del Loira. Les elegants torres blanques del castell del segle XIV s'eleven sobre la població i el riu dotant-la d'una personalitat única. Va ser un dels pocs supervivents als bombardejos de 1940. El castell està envoltat d'elegants cases de pedra restaurades mentre que els seus carrers estrets estan plenes de residències d'entramats de fusta, entre les quals Balzac va situar la seva novel.la “Eugene Grandet”.

Un cop visitats els punts que ens van cridar més l'atenció de la ciutat, ens dirigim cap al Parc Oriental de Maulevrier, un dels plats forts de Saumur. El jardí imita l'estil de jardí japonès, amb centenars d'arbres i plantes pròpies d'aquest país oriental. L'estètica del parc és totalment zen. A finals del segle XIX André Marcel famós arquitecte francès i gendre del propietari del castell Colbert, apassionat per tot l’ oriental, creà el jardí al parc del mateix castell. André Marcel va ser l'arquitecte d'un dels pavellons de l'Exposició Universal de 1900.

Des de llavors el parc ha passat moltes vicissituds, inclosos bastants anys d'abandonament. Va ser recuperat fins al seu estat actual a mitjans dels 80 per dos mestres horticultors japonesos, els quals el re-dissenyaren imitant l'estil de jardí japonès del període EDO. Les sensacions que vivim allí van ser de benestar total, la pau, la calma, el murmuri de l'aigua, el vent movent les fulles juganeres dels arbres i una infinitat de simfonies de colors que ens van fer quedar-nos sense paraules davant de tanta bellesa ... Sortim del jardí carregats d'energia positiva i ens vam disposar a continuar descobrint petits tresors que com aquest estan a disposició de tothom que sàpiga veure'ls amb dolços ulls.

avui és el nostre últim dia a la Vall del Loira, i ens dóna força pena abandonar el lloc perquè realment hem conegut racons preciosos i sabem que ha d'haver moltíssims més, però aquests llocs seguiran allà durant moltíssims segles més ... però la nostra ruta s’acaba i hem de retornar a caseta.