NOVEMBRE 2008 / FRANÇA - MILLAU, LES GORGES DU TARM

Aquest és el diari i relat d'un viatge amb l'autocaravana de 10 dies, realitzat el mes de novembre per terres franceses i amb inici i final a la població de Manresa on hi deixem la "Calipsa".

Ver NOVEMBRE 2008 / FRANÇA - MILLAU, LES GORGES DU TARM en un mapa más grande

Sortim aviat de Manresa (lloc on tenim l'autocaravana) per poder arribar a Port Bancares i Port Lacaute on pasarem la nit davant mateix del mar. Ens ha donat una mica la sensació d'estar al Carib per les seves casetes baixes amb jardí, tot molt ben cuidat, amb grans parterres plens de flors de lavanda i altres amb palmeres i arbres mediterranis, gespa per tot arreu i un pont de fusta de teca que s'endinsa al mar per més de km. i mig. Hi fem una passejada molt agradable. Més enllà, el port que es una monada, hi sopem. 

Tots els dies ens llevarem d'hora, ja que havia d'aprofitar-se la llum de la tardor si voliem veure coses. Entrem al país Cathare visitan Sigean i fem una petita ruta de les vinyes fins Durvan i Touchan on a cada pas ens trobem les "chateaux des vins" que són el que nosaltres en diem "caves o cellers" amb grans explanades de vinyes. Arribem a Luchan per equivocació, però em fet sort, dinem "Chez une madame de" que s'encuida dels dinars dels pagerols, tota ella molt complaent fent-nos un dinar que fou molt gustós. Després via Narbona on en un càmping-car (ens costa 7 euros inclòs, és a dir l'autocaravana, llum, aigua i serveis) fem la visita pertinent a la ciutat. L'endemà ens proposem a arribar a Millau i contemplar el pont.

Després de dinar hem anat a visitar el poble medieval de Peyreleau, situat damunt mateix de Le Rozier, des d'on hem pogut gaudir d'una bona perpectiva. Hem fet una bona jornada visitant Beziers, hem dinat a la Courretoirade, i ens hem desviat per anar al mirador per admirar l'aqueducte. No varem veure o no vam voler veure els cartells que advertien que no era camí apte per autocaravanes de més de 5m. Però nosaltres, de poble, no en fem cas i tirem milles, i quines milles més sudoroses... be, arribar d'alt vam arribar, el dilema era si retornar per on havíem vingut o baixar a un fort desnivell de corbes pronunciadíssimes. però estem contents perquè es gaudia d'una vista fantàstica de l'enorme Viaducte contruït recentment, que escurça considerablement els quilòmetres fins a París i que es l'orgull de la ciutat. Optem per baixar pel fort desnivell esperant una mica a que es faci fosc per no trobar-nos a ningú de pujada. Un 10 pel conductor. Ens parem per refer-nos a Croisiere un petit poblet a 10 km. de Millau. Al arribar-hi no hi han indicadors de campings-cars i preguntem als gendarmes que ens indiquen que a un km. hi trobarem el municipal. Està molt bé i hi retornarem al acabar de fer les Gorges. 

Després d'esmorzar, ens hem dirigit cap a les Gorges de la Jonte, parant en primer lloc al Belvédère des Vautours (voltors), on des de fa poc han fet un centre d'interpretació (a base de bé, amb audiovisuals, exposicions, etc) sobre la vida dels voltors que abunden pels penyasegats i que es poden veure des de les terrasses que hi ha al damunt de les Gorges. Realment interessant veure'ls des de les terrasses. Hem travessat les Grandes Causses (esplanades), per arribar a les Gorges du Tarn, on hem visitat el poble de Catellbouc, que es un encant. Després de la preceptiva visita a Sainte Enimie i St. Chély sur Tarn, hem arribat al Mirador du Souci, bastant impressionant, ja que el riu, que tota l'estona és super tranquil i ideal per baixar amb canoa, aquí fa un canvi brutal, ja que està ple de ràpids que el fan d'allò més perillós; fins i tota la terrassa del mirador hi havien recordatoris de diferentes persones que s'hi havien ofegat. Seguint el curs del riu Tarn, i després de la zona del Cirque des Baumes, realment espectacular, hem arribat a una explanada per campings-cars, donant la jornada per finalitzada. 

Ja que el temps ens acompanya hem anat a cap al Mont Aigoual (1.567m) on hi ha un observatori meteorològic i una exposició-museu molt interessant. Pel camí entrem en una granja dalt d'un turó on la senyora ens explica tot el procés de les seves conserves i formatges. Comprem algunes coses per cruspir durant aquests dies. De tornada, passarem pel Cantobre, poblet penjat a la muntanya, amb una prespectiva fantàstica. Dormim a Millau i l'endemà el visitem. Es un poble molt bonic. 

I continuem fins Roquefort, que a part de l'importància de la fabricació de formatges, es molt pintoresc, no hem tingut feina per aparcar, aquests mesos es viatja molt bé, molt tranquil. Entre les nombroses caves de formatges que hi ha, ens hem decidit per les de Papillon, ho tenen tot molt ben muntat i la visita resulta molt interessant. Surts d'allà coneixent tots els detalls sobre la fabricació i curació del formatge. Val la pena. Abans però ens varem entaular i varem menjar un tros de "la viande au Roquefort" amb acompanyament que "estaba de muerte" com diu la meva amiga Marga. Després de la corresponent degustació i compra seguim la nostra ruta i arribem al Càmping Isis en Cévennes, a Saint Julien de la Nef, o no hem tingut cap problema per trobar plaça. Hem visitat una mica Saint Jean du Gard. Després hem parat a La Bambouseraie, un parc botànic grandiós on, gràcies a un microclima en aquesta zona, s'hi poden veure quantitats de bambús de totes mides i procedències. A part d'aixó, també hi ha contruccions en bambú, una zona de jardins xinesos, i tota mena de flors, així com hivernacles. Es una visita que ben bé t'hi pots passar un parell d'hores, però que val la pena pels amants de les plantes. Visitem Saint Afriquenne, Belmont fins  a Lacaume on hi dormim. 

Com que avui el temps es bó i millora, hem decidit anar cap al Cirque de Navacelles. Hem parat al primer mirador, a mitja baixada, hem vist un cartell que indicava els Moulins de la Foux i Surgeance de la Vise. Com que deia 10minuts hem decidit anar-hi, i sort que ho hem fet, perque apart de que el camí és perfecte, després d'uns 20 minuts de recorregut, ens hem trobat un panorama fantàstic, ja que allà torna a sortir el riu Vise, que va amagat per moltes zones i al mateix temps hi ha uns molins perfectament arreglats, amb l'aigua que passa per dintres i unes basses impressionants. Aquest és el riu que hem trobat amb més cabal d'aigua, doncs fins i tot els rius Tarn i Hérault baixaven bastant pobrets.

Fem ruta fins a Castres i Mazanet. Allí des de una alçada força considerable admirem Le pic noir (1.211m) que no hi podem arribar per la molta boira. Pel camí ens desviem al poblet medieval de Les Montagnes pensant dormir a la vora del llac. Però no valia la pena i continuem Cuxau-Cobardes per dormir a Carcasona dormint a l'àrea xAC just davant del castell.

Visitem la ciutat vella amb el seu castell envoltat per una gran muralla. Dinem a ca nostra i per la tarda baixem fins a Miralpoix, poblet medieval que varen habitar-hi els càtars, amb la sorpresa que estaven celebrant la Fëte de la Pomme (que només es fa un cop l'any) amb un ambient maquíssim, ja que apart del mercat mediaval, hi havia espectacles, desfilades, molta gent guarnint els carrers amb gust exquisit. El poble és molt maco, doncs hi han unes plaçes medievals amb les cases de fusta molt ben conservades. 

Total, que ens ha agradat tant que ens hi hem quedat tota la tarda i fins i tot ens hem assegut una estona en un bar per gaudir més de l'espectacle. Les altres visites les hem deixat per un altre dia. Serà Lavenalet decidim entrar per Andorra pel túnel del pas de la Casa. Al sortir del túnel trobem un sol radiant. I res més, arribada a Manresa, fer canvi de cotxe i a cada ú a casa seva.